dilluns, 10 de febrer del 2014

LA LITERATURA DELS SEGLES XVI, XVII I XVIII

.-Cerca dues imatges de Joan Timoneda, autor de Flor d'enamorats, i cerca també un poema d'aquesta recopilació.
http://www.slideshare.net/gandaria/la-decadncia-16655374









Joan timoneda.













 
NO HI HA AL MÓN MAJOR DOLOR...
 
No hi ha al món major dolor
ni més igual que el morir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Dos mil pensaments lo maten
ab dolor molt desigual;
dos mil combats lo combaten,
tostemps cobrint lo seu mal:
no hi ha al món mal tan pitjor
ni més tan fort de sofrir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
La vida porta avorrida
pensant en la que tant ama,
desitjant perdre la vida
per no danyar-li la fama:
no pot ser major temor,
quan bé es vulla discernir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Lo cor té mig travessat,
ferit de dos mil llançades,
sens poder ésser curat
sinó per qui són donades:
no hi ha ningun mal pitjor,
vent que no el poden guarir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
  ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-Cerca una imatge de Cristòfor Despuig.



 Cristòfor depuig.









--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
- Cerca una imatge del Rector de Vallfogona i un dels seus poemes.












  
A UNA LATRINA QUE FÉU LO RECTOR EN LO HORT DE LA SUA RECTORIA

La Monarquia regint
Felip terç, que la millora,
se féu esta cagadora,
essent papa Paulo quint.
En sa traça artificiosa
no pose lo maliciós
la llengua ab zel envejós,
perquè la tendrà merdosa.
Si per obres soberanes
són tinguts los mausoleus,
colossos i colosseus,
memòria de coses vanes,
ací mil culs retronant
faran memòria perfecta
de l'assalt de la Goleta
i victòria de Llepant.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Cerca una imatge de Francesc Fontanella  i una de les seves obres teatrals i fes-ne una breu descripció.












A LA MORT DE NISE
  Oh, dures fletxes de mon fat rompudes,
rompudes per ferir més doloroses,
que, llevant-me les plomes amoroses,
deixau al cor les puntes més agudes!
Flames més eclipsades que vençudes,
aurores algun dia lluminoses,
ombres ja de ma vista tenebroses,
tenebroses, mortals, però volgudes.
Principi trist de penes inhumanes,
terme feliç de l’ànima afligida
que per alívio son dolor adora;
fletxes sereu i flames soberanes
si llevau a mon cor la trista vida
per donar a mos ulls eterna aurora.
DESCRIPCIÓ: 

 Va sobre la mort de la seva primera dona, que per ell, ella era molt important i li va afectar  molt.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada